Time Out
de Dave Brubeck Quartet
🎷 Formació i intèrprets:
Dave Brubeck – piano;
Paul Desmond – alto saxophone;
Eugene Wright – bass;
Joe Morello – drums.
✍️ Comentari crític i valoració:
Títol: Time Out
Artista: The Dave Brubeck Quartet
Any d'enregistrament: 1959 (Columbia Records)
Introducció:
Enregistrat entre juny i agost de 1959 als estudis de Columbia Records a Nova York, Time Out és un dels àlbums més innovadors, influents i comercialment reeixits de tota la història del jazz. Publicat en un any miraculós per al gènere (compartint calendari amb Kind of Blue), el disc va néixer com un agosarat experiment rítmic que la discogràfica temia que fos un fracàs de vendes i va acabar convertint-se en el primer àlbum de jazz modern en vendre més d'un milió de còpies.
Innovació conceptual i aportació musical:
- Exploració de mètriques inusuals: La premissa del disc era trencar amb el compàs estàndard del jazz (el 4/4 habitual o el vals en 3/4). Inspirat en una gira d'intercanvi cultural finançada pel Departament d'Estat dels EUA per l'Europa de l'Est, Orient Mitjà i l'Índia, Brubeck va incorporar ritmes tradicionals asimètrics i compassos compostos (com 5/4, 9/8 o 6/4).
- Síntesi entre classicisme europeu i cool jazz: Brubeck, alumne del compositor francès Darius Milhaud, va fusionar l'arquitectura harmònica i el contrapunt de la música clàssica occidental amb el swing refinat i relaxat del jazz de la Costa Oest.
- Accessibilitat melòdica: Tot i la gran complexitat matemàtica de les mètriques, el quartet va aconseguir que els temes fossin sorprenentment encomanadissos, elegants i fàcils de recordar per a qualsevol oient.
La química dels integrants:
- Dave Brubeck (piano): Enfocament percussiu, acords densos i polirítmies que ancoren les estructures asimètriques amb una sòlida base intel·lectual.
- Paul Desmond (saxo alt): El contrapunt líric absolut; amb el seu to eteri, sec i vellutat (que ell mateix definia com «el so d'un dry martini»), aporta melodisme fluid i improvisacions enginyoses.
- Eugene Wright (contrabaix): El pilar del grup; amb un timekeeping impecable, manté la cohesió rítmica i garanteix que les mètriques complexes no perdin mai el swing essencial.
- Joe Morello (bateria): Peça clau de l'experiment; capaç d'assimilar i tocar patrons asimètrics amb una naturalitat, subtilesa i agilitat tècnica que van marcar una època.
Temes destacats:
- "Blue Rondo à la Turk": Obre el disc inspirant-se en els ritmes aksak turcs amb una divisió mètrica en 9/8 (2+2+2+3), que desemboca de cop en un swing pur en 4/4 per als solos de piano i saxo.
- "Strange Meadow Lark": Una introducció lliure i impressionista a piano sol que evoluciona cap a una balada melòdica i càlida.
- "Take Five": Compost pel saxofonista Paul Desmond, és el tema més icònic del disc i el senzill de jazz més venut de tots els temps. Escrit en un compàs de 5/4 sostingut sobre un cèlebre ostinato de piano, conté un solo de bateria històric de Joe Morello.
- "Three to Get Ready": Comença com un vals clàssic (3/4) i alterna periòdicament dos compassos de 3/4 amb dos de 4/4, creant una sensació d'ensopegada enginyosa i juganera.
- "Kathy's Waltz": Dedicada a la filla de Brubeck, arrenca en 4/4 abans de transformar-se en un vals rítmicament complex i elegant.
- "Pick Up Sticks": Tanca el disc explorant el compàs de 6/4 amb una línia de baix ferma i solos de gran claredat constructiva.
Llegat i transcendència:
Time Out va demostrar que la recerca acadèmica i la sofisticació tècnica no estaven renyides amb l'èxit massiu ni amb la frescor del swing. Va eixamplar definitivament les fronteres rítmiques del jazz, influint tant en generacions posteriors de jazzistes com en el naixement del rock progressiu dels anys setanta.