Getz/Gilberto

Títol: Getz/Gilberto

Artista: Stan Getz i João Gilberto (amb Antônio Carlos Jobim)

Any d'enregistrament: 1963 (Publicat el 1964 per Verve Records)

Introducció:

Enregistrat el març de 1963 a Nova York pel productor Creed Taylor, Getz/Gilberto és el disc que va provocar una autèntica febre global per la bossa nova i una de les cimeres de la col·laboració intercultural en la música popular. La fusió entre el so vellutat del saxo tenor de Stan Getz, la pulsació sincopada de la guitarra de João Gilberto i les melodies universals d'Antônio Carlos Jobim va arrasar als premis Grammy de 1965 (incloent-hi el cobejat premi a Àlbum de l'Any, fita gairebé inèdita per a un disc de jazz).

Innovació conceptual i estilística:

• El triomf de la subtilesa acústica: L'àlbum demostra que la intensitat musical no requereix volum ni agressivitat.La dinàmica general és un xiuxiueig càlid i intimista on cada respiració i cada acord de guitarra adquireixen una presència monumental.
• La batida de João Gilberto: La mà dreta de Gilberto trasllada al ritme de la guitarra acústica la polirítmia de les escoles de samba de Rio de Janeiro, creant una base hipnòtica i sincopada que fa innecessària una percussió pesant.
• Unió orgànica de dos mons: L'estètica cool nord-americana (caracteritzada per la contenció tímbrica i l'elegància) s'integra sense friccions amb la melancolia lluminosa (saudade) de la música brasilera moderna.

Protagonistes de la sessió:

• Stan Getz (saxo tenor): Amb un to airejat, càlid i d'un lirisme exquisit, el seu so embolcalla les melodies brasileres sense trencar mai la intimitat de l'acompanyament.
• João Gilberto (veu i guitarra): Pare rítmic de la bossa nova; el seu cant parlat, sense vibrato i en veu baixa, crea una proximitat immediata i magnètica.
• Antônio Carlos Jobim (piano i composició): L'arquitecte de les composicions; el seu estil pianístic és minimalista i impressionista, aportant les notes justes per sostenir l'harmonia.
• Astrud Gilberto (veu convidada): Sense experiència professional prèvia, la seva interpretació innocent, natural i sense afectació a "The Girl from Ipanema" i "Corcovado" va captivar el món sencer.
• Sebastião Neto (contrabaix) i Milton Banana (bateria/percussió): Secció rítmica brasilera autèntica que aporta una pulsació lleugera i ondulant amb les escombretes.

Temes destacats:

• "The Girl from Ipanema" (Garota de Ipanema): El gran èxit mundial de la bossa nova. La combinació de la veu en portuguès de João, la resposta en anglès d'Astrud i el solo sinuós de Getz la van convertir en una de les cançons més enregistrades de tots els temps.
• "Doralice": Un tema viu i juganer de swing brasiler que destaca per la precisió rítmica aclaparadora de la guitarra de Gilberto.
• "Para Machucar Meu Coração": Una samba-cançó tradicional tractada amb una delicadesa harmònica majúscula i un solo inspiradíssim de Getz.
• "Desafinado": Manifest estètic de Jobim i Gilberto; juga irònicament amb la idea de desafinar per justificar una sofisticació harmònica moderna plena de dissonàncies subtils.
• "Corcovado" (Quiet Nights of Quiet Stars): Balada d'una serenor nocturna inigualable, introduïda per la veu transparent d'Astrud i sostinguda pel piano contingut de Jobim.
• "So Danço Samba": Celebració rítmica del gènere amb un diàleg fluid i alegre entre el cant sincopat i les frases elegants del saxo tenor.

Llegat i transcendència:

Getz/Gilberto va transformar la música brasilera en un fenomen universal i va demostrar que el jazz podia dialogar amb altres tradicions sense caure en l'exotisme superficial. És una obra mestra de l'economia expressiva, la sensualitat sonora i la perfecció acústica que no ha perdut ni un bri de la seva frescor original.