#2 Rànquing Oficial Any 1964 🏷️ Impulse

A Love Supreme

de John Coltrane

🎷 Formació i intèrprets:

Coltrane (ts, v), McCoy Tyner (p), Jimmy Garrison (b) and Elvin Jones (d)

✍️ Comentari crític i valoració:

Títol: A Love Supreme

Artista: John Coltrane (Classic Quartet)

Any d'enregistrament: 1964 (Publicat el 1965 per Impulse! Records)

Introducció:

Enregistrat el 9 de desembre de 1964 als estudis de Rudy Van Gelder a Nova Jersey, A Love Supreme és l'obra cimera de John Coltrane i una de les fites espirituals més intenses del segle XX. Concebut com una pregària d'agraïment a Déu després de superar les seves addiccions, el disc va marcar el zenit del seu quartet clàssic abans d'endinsar-se en l'avantguarda radical del free jazz.

Innovació musical i concepte:

  • La suite com a pregària: L'àlbum està concebut com una obra contínua dividida en quatre parts temàtiques, superant el format de peces aïllades per oferir una experiència immersiva i devocional.
  • El cicle de quartes i motius rituals: La composició es vertebra al voltant d'un motiu melòdic mínim de quatre notes que es repeteix, es transposa i s'interioritza com un mantra.
  • Intensitat expressiva i transcendència modal: Coltrane porta la improvisació modal a un estat d'èxtasi tècnic i emocional, alternant textures rugoses, sobreaguts i sonoritats místiques.

El Classic Quartet en el seu punt àlgid:

  • John Coltrane (saxo tenor): Lideratge espiritual i tècnic, capaç de transmetre des del crit més desesperat fins a la lírica més serena.
  • McCoy Tyner (piano): Els seus característics acords per quartes i els seus patrons de baixos rítmics actuen com a mur sonor i base harmònica sobre la qual s'eleva el saxo.
  • Jimmy Garrison (contrabaix): El nexe d'unió rítmic i conceptual, protagonista de solos no acompanyats essencials per a la transició entre moviments.
  • Elvin Jones (bateria): Mestre absolut de la polirítmia; el seu pols és un oceà de subdivisions rítmiques que propulsa el quartet sense necessitat de marcar un temps rígid.

Estructura de la suite (les quatre parts):

  • "Part I – Acknowledgement": Comença amb un gong i la famosa cèl·lula melòdica de quatre notes al contrabaix, que Coltrane explora fins a recitar vocalment el mantra «A Love Supreme».
  • "Part II – Resolution": Un tema d'energia desbordant impulsat per un groove poderós i un swing frenètic que encarna la determinació i el compromís personal.
  • "Part III – Pursuance": Introduït per un solo de bateria heroic d'Elvin Jones, és el moviment més tens i veloç de l'obra, reflectint la lluita espiritual.
  • "Part IV – Psalm": Un moviment meditatiu i sense mètrica fixa on Coltrane "recita" literalment les paraules del seu poema devocional a través de les notes del saxo tenor, tancant la pregària en un ambient de pau transcendent.

Impacte i llegat:

A Love Supreme va transcendir immediatament l'àmbit del jazz per convertir-se en un manifest de llibertat creativa i recerca espiritual. L'àlbum va influir profundament en el rock progressiu, la música contemporània i generacions posteriors de músics que van veure en l'obra de Coltrane la prova que la música popular podia assolir una dimensió filosòfica i sagrada.

Portada de A Love Supreme
Àlbum #2 Any 1964
💿 Segell: Impulse