Ella Fitzgerald Sings the Cole Porter Song Book

Títol: Ella Fitzgerald Sings the Cole Porter Song Book

Artista: Ella Fitzgerald

Any d'enregistrament: 1956 (Verve Records)

Introducció:

Enregistrat entre febrer i març de 1956 a Los Angeles, Ella Fitzgerald Sings the Cole Porter Song Book és el primer volum de la cèlebre sèrie de Songbooks d'Ella Fitzgerald i el disc fundacional amb què el productor Norman Granz va inaugurar el segell Verve Records. Amb 32 cançons distribuïdes en un doble LP històric, aquest projecte monumental va transformar la carrera de la cantant, consolidant-la com la intèrpret definitiva del Gran Cançoner Americà (Great American Songbook) i acostant el jazz vocal al gran públic internacional.

Innovació conceptual i estilística:

• El format "Songbook" canònic: Va inaugurar una nova manera de documentar la música popular nord-americana, dedicant àlbums monogràfics exhaustius a compositors individuals i tractant el cançoner de Broadway i Hollywood amb el mateix respecte i rigor que el repertori de la música clàssica europea.
• Respecte per la melodia i el text original: Coneguda fins aleshores pel seu prodigiós i virtuosístic scat, Fitzgerald pren aquí una decisió conscient de contenció: canta fidelment les lletres enginyoses, iròniques i sofisticades de Cole Porter, incloent-hi els verses (introduccions narratives) sovint omesos per altres cantants.
• Tècnica vocal impecable: La dicció cristal·lina, l'afinació matemàtica i la calidesa tímbrica d'Ella permeten navegar tant balades d'una fondària melancòlica com temes de swing accelerat amb una naturalitat desarmant.

Arranjaments i suport orquestral:

• Buddy Bregman (arranjador i director d'orquestra): Va dotar el projecte d'una paleta tímbrica versàtil, alternant la potència i el swing d'una big band brillant amb la intimitat sedosa de seccions de corda i petits conjunts.
• Músics de sessió d'elit: La formació va comptar amb grans figures de l'escena de la Costa Oest, com el contrabaixista Joe Mondragon, el trompetista Maynard Ferguson, el saxofonista Ted Nash i el guitarrista Barney Kessel.

Temes destacats:

• "Night and Day": Una de les interpretacions més representatives del cançoner de Porter, abordada amb una elegància vocal serena i un crescendo orquestral perfectament mesurat.
• "I Get a Kick Out of You": Exhibició de dicció ràpida i sentit de l'humor per desgranar les lletres plenes de jocs de paraules i dobles sentits característics de l'autor.
• "Miss Otis Regrets": Una balada tràgica i narrativa interpretada amb un to commovedorament contingut, acompanyada de manera austera i dramàtica.
• "Ev'ry Time We Say Goodbye": Balada d'una delicadesa insuperable, on Fitzgerald fa brillar la cèlebre modulació de major a menor que descriu la mateixa lletra de la cançó.
• "Love for Sale": Versió vibrant que rescata un tema inicialment censurat a la ràdio de l'època pel seu contingut, dotat aquí d'un pols de swing poderós i sofisticat.
• "Anything Goes": L'himne satíric de Porter interpretat amb una energia encomanadissa i una articulació vocal enlluernadora.

Llegat i transcendència:

L'èxit rotund del disc va iniciar una sèrie immortal de vuit lliuraments dedicats a compositors com Rodgers & Hart, Duke Ellington, George & Ira Gershwin o Irving Berlin. Va situar definitivament Ella Fitzgerald com una icona cultural transversal més enllà dels circuits estrictes del jazz i va establir el patró d'or sobre com la música vocal pop i teatral pot assolir la categoria d'art intemporal.