Kind of Blue

Títol: Kind of Blue

Artista: Miles Davis

Any d'enregistrament: 1959 (Columbia Records)

Introducció:

Enregistrat a Nova York la primavera de 1959, Kind of Blue és universalment considerat el disc més transcendent de la història del jazz i una referència cabdal de la música del segle XX per la seva ruptura estètica i conceptual.

La revolució del jazz modal:

• El gir cap a la modalitat: Davant la complexitat i rapidesa dels canvis d'acord del bebop, Davis planteja composicions basades en escales (modes) que es prolonguen durant diversos compassos, atorgant als solistes llibertat melòdica total.
• La influència de Bill Evans: El pianista actua com a eix estètic, aportant una sensibilitat meditativa i colors impressionistes evidents a peces com "Blue in Green".
• Espontaneïtat d'estudi: Els músics no van assajar prèviament les peces completes; van rebre esbossos just abans d'enregistrar, aconseguint que la majoria de temes finals siguin primeres preses (first takes).

Formació i contrast de solistes:

• Miles Davis (trompeta): Ús magistral de l'espai, el silenci i la sonoritat punyent de la sordina Harmon.
• John Coltrane (saxo tenor): Estil impetuós i torrencial, explorant els límits harmònics de cada mode.
• Julian "Cannonball" Adderley (saxo alt): Fraseig càlid, expressiu i molt arrelat a la tradició del blues i el gospel.
• Bill Evans i Wynton Kelly (piano): Evans construeix l'ambient poètic global; Kelly aporta el swing terrenal a "Freddie Freeloader".
• Paul Chambers (contrabaix) i Jimmy Cobb (bateria): Una base rítmica sòlida, elegant i d'una precisió dinàmica exemplar.

Temes destacats:

• "So What": Construït sobre el mode dòric, és l'himne del disc amb el famós motiu inicial de baix.
• "Freddie Freeloader": Blues distès de dotze compassos que manté l'arrel tradicional.
• "Blue in Green": Balada espectral de deu compassos, carregada d'una introspecció profunda.
• "All Blues": Blues en compàs 6/8 amb un compàs hipnòtic i grans solos de saxo.
• "Flamenco Sketches": Estructura sense melodia predeterminada basada en una seqüència de cinc modes diferents.

Conclusió:

L'àlbum va fixar una nova manera d'entendre la improvisació i ha influenciat no només el jazz posterior, sinó gèneres tan diversos com el rock psicodèlic, el minimalisme clàssic i la música ambiental.